Comentarios en: GR 7 Fredes - Boixar (O al reves) http://the-vice.com/2006/05/24/gr-7-fredes-boixar-o-al-reves Hogar de medusas, camaleones y otros seres especiales. Thu, 08 Jan 2009 20:45:54 +0000 http://wordpress.org/?v=2.7 hourly 1 Por: the vice http://the-vice.com/2006/05/24/gr-7-fredes-boixar-o-al-reves/comment-page-1#comment-261 the vice Mon, 29 May 2006 19:37:13 +0000 http://the-vice.com/2006/05/24/gr-7-fredes-boixar-o-al-reves/#comment-261 <p>Gracias me has ahorrado la faena de saber de donde venia el nombre.</p> <p>La iglesia sigue en pie pero abandonada y llena de grietas y pajaros, en cuantoa las casas estan restaurando muchas no tardara en tener algo mas de vida al menos los fines de semana.</p> Gracias me has ahorrado la faena de saber de donde venia el nombre.

La iglesia sigue en pie pero abandonada y llena de grietas y pajaros, en cuantoa las casas estan restaurando muchas no tardara en tener algo mas de vida al menos los fines de semana.

]]> Por: Escèptic http://the-vice.com/2006/05/24/gr-7-fredes-boixar-o-al-reves/comment-page-1#comment-256 Escèptic Mon, 29 May 2006 18:45:21 +0000 http://the-vice.com/2006/05/24/gr-7-fredes-boixar-o-al-reves/#comment-256 <p>Fredes-El Boixar. Eixa ruta l'he feta jo ja fa uns quants anys. Sóc un poc desastre per açò de les dates però jo diria que pot fer quasi deu anys.</p> <p>La història té gràcia, anàvem un amic, un company de feina d'ell, i jo. Potser que fora la primera vegada que jo anava a Fredes. La intenció era anar al refugi de Fredes i tornar però com nosaltres no teniem ni GPS ni històries el que vam fer va ser seguir el GR7 pensant que anàvem en direcció correcta, però anàvem justet en la contrària. Pel que recorde el primer tram era preciós pel mig d'un bosc però amb un desnivell considerable. Després conforme anaves arrimant-te al Boixar el terreny es feia sec i abundós de boix (boj), d'ahí el nom.</p> <p>El Boixar ens va parèixer un poble fantasma, teniem la impressió que les portes es tancaven al nostre pas. No vam veure ningú més que algun que altre gos. Una esglèsia mig derruida i un cementeri decrèpit això és el que em ve a la memòria.</p> <p>La tornada va ser dura, la pendent ara era de pujada pel mig del bosc. Quins records. Llàstima que aleshores no tinguérem càmeres digitals.</p> Fredes-El Boixar. Eixa ruta l’he feta jo ja fa uns quants anys. Sóc un poc desastre per açò de les dates però jo diria que pot fer quasi deu anys.

La història té gràcia, anàvem un amic, un company de feina d’ell, i jo. Potser que fora la primera vegada que jo anava a Fredes. La intenció era anar al refugi de Fredes i tornar però com nosaltres no teniem ni GPS ni històries el que vam fer va ser seguir el GR7 pensant que anàvem en direcció correcta, però anàvem justet en la contrària. Pel que recorde el primer tram era preciós pel mig d’un bosc però amb un desnivell considerable. Després conforme anaves arrimant-te al Boixar el terreny es feia sec i abundós de boix (boj), d’ahí el nom.

El Boixar ens va parèixer un poble fantasma, teniem la impressió que les portes es tancaven al nostre pas. No vam veure ningú més que algun que altre gos. Una esglèsia mig derruida i un cementeri decrèpit això és el que em ve a la memòria.

La tornada va ser dura, la pendent ara era de pujada pel mig del bosc. Quins records. Llàstima que aleshores no tinguérem càmeres digitals.

]]>